lunes, 29 de noviembre de 2010

TOM SAWYER



"Va entrar en un bosc espès, s'hi hi va endinsar fins la mig sense seguir cap camí marcat i es va asseure en una clapa molsuda sota un roure immens. No hi bufava ni un bri d'aire, la calor mortal del migdia fins i tot havia fet callar els cants dels ocells. La natura estava immergida en un èxtasi silenciós, només trencat pel martilleig ocasional i llunyà del pigot, i això encara feia el silenci més penetrant i la sensació de solitut més profunda. Lànima del noi s'ofegava en una profunda melancolia, els seus sentiments s'adeien perfectament amb els encontorns. Va estar molta estona assegut amb els colzes sobre els genolls, la barbeta entre mans, capficat.


Li semblava que la vida era, al capdevall, una molèstia, i Déu ni dó el que envejava Jimmy Hody, es mort recentment. Devia ser molt agradable pensava, jeure, endormiscar-se, i somiar per sempre, per sempre amb el vent que xiuxiuejava entre els arbres, i acaronava l'herba, i les flors de la tomba, sense res que l'amoïnés, per sempre mai més."