"Era d'un cinèfil empedreït que va morir ja fa molts anys. Arribà a aquell colze de carrer amb un abric llarg, un barret d’ala i una maleta negra. Encarregà l’edifici a l’arquitecte de la vila només amb un parell de condicions: calia que la casa tingués moltes parets, tantes com fos possible, i que totes fossin pintades de blanc."...
Les cases perdudes. Xavi Serrat/Anna Obon
